Entrevistes llargues a artistes, reportatges i algun assaig sobre materials, diners o els anys que ha costat acabar un cos d'obra. És la part del web que escrivim nosaltres: qui hi surt, hi surt perquè algú li ha anat a fer preguntes, no perquè hagi penjat res.
Les converses són llargues perquè el que és interessant sol anar a poc a poc. Una pintora explica com l'acrílic diluït entra al lli cru; un escultor explica què fa amb la fusta que troba al carrer; una il·lustradora parla dels anys de laboratori abans de dedicar-se només a dibuixar. Cada peça porta fotos fetes a l'estudi.
Llegir no demana cap compte i no hi ha res darrere d'un mur. Cada text anomena l'artista de qui parla i porta fotos de l'obra, o sigui que amb el nom n'hi ha prou per trobar al web tota la resta del que hi tingui. Una entrevista sol ser la via més curta per entrar en una feina de la qual no en sabies res.
No hi ha franja setmanal. Un text surt quan està enllestit, que pot ser molt després de la conversa, i a partir d'aquí s'hi queda. Al costat de les entrevistes hi ha de tant en tant reculls de convocatòries obertes, amb els terminis que eren vigents quan es van publicar, així que val la pena mirar la data.
Revista · Escultura
“L'escultora britànica Fiona Morley parla de dibuixar en tres dimensions, dels "follets de la ment" que poblen les seves figures fantasmals de filferro i de per què la seva obra és una meditació sobre la impermanència.”
“Una exploració de la memòria, la nostàlgia i la dissolució del relat històric en l'obra del pintor iranià establert a Londres, mentre prepara la seva exposició més ambiciosa a King's Place.”
Revista · Pintura
“La pintora Valentina Brostean, nascuda a Sèrbia i establerta a Barcelona, parla de canviar el disseny comercial per la pura expressió, del seu procés 'alquímic' davant el llenç en blanc i de la mitologia personal de figures femenines fortes i protectors humanoides que omple casa seva convertida en museu.”
“El guitarrista, compositor i director musical de Gran Gala Flamenco Tati Amaya —nebot net de Carmen Amaya— parla de tornar a la Barcelona de la seva família, de per què el silenci és el so més fort de l'escenari i de com una mirada manté tota una companyia improvisant a l'uníson.”
“L'escultor barceloní Samuel Salcedo parla de canviar el llenç pel ferro i el formigó, de la memòria que guarda el rovell i de per què 'perdre's una mica per tot arreu' és el seu mètode creatiu.”
Revista · Escultura
“L'escultor francès Marc Sparfel explica com els mobles que Barcelona abandona al carrer van desencadenar la seva reinvenció: de màscares de fusta inspirades en l'art tribal a 'paisatges arquitectònics' abstractes nascuts de pura energia i intuïció.”
“L'escultora abstracta establerta a Barcelona Vanesa Muñoz parla de transformar el caos del món en un ordre estètic, de treballar com a 'escultora de conceptes' amb cables, fusta i vidre, i de per què crear allò bellament inútil és un acte radical.”
“El pintor barceloní Ernest Compta Llinàs parla de reinventar-se després de la crisi del 2008, d'un estil de retrat expressiu que va arribar plenament format i de per què cada dona imaginària que pinta és, en realitat, un autoretrat.”
“L'artista francesa establerta a Barcelona Hélène Panier parla de repartir la seva vida entre l'enginyeria biotecnològica i el dibuix, de per què les seves dones semblen serenes per fora i senten claus profundes d'emocions per dins, i de com l'acrílic diluït sobre tela crua deixa que el teixit begui el pigment.”
“La pintora d'origen italià establerta a Barcelona Karenina Fabrizzi parla de l'estudi que anomena la seva cova, d'una infantesa nòmada que va convertir el dibuix en refugi, i de per què els seus cavalls amb pa d'or xiuxiuegen la llibertat en comptes de cridar-la.”
“L'artista d'origen veneçolà establert a Barcelona Felix Zilinskas parla de girar el periscopi cap endins, de per què la llar és portàtil i no està feta de maó, i del bar creatiu hi-fi que ha obert a Gràcia per fer lloc a la pausa.”
Revista · Escultura
“L'escultora britànica Fiona Morley parla de dibuixar en tres dimensions, dels "follets de la ment" que poblen les seves figures fantasmals de filferro i de per què la seva obra és una meditació sobre la impermanència.”
“Una exploració de la memòria, la nostàlgia i la dissolució del relat històric en l'obra del pintor iranià establert a Londres, mentre prepara la seva exposició més ambiciosa a King's Place.”
Revista · Pintura
“La pintora Valentina Brostean, nascuda a Sèrbia i establerta a Barcelona, parla de canviar el disseny comercial per la pura expressió, del seu procés 'alquímic' davant el llenç en blanc i de la mitologia personal de figures femenines fortes i protectors humanoides que omple casa seva convertida en museu.”
“El guitarrista, compositor i director musical de Gran Gala Flamenco Tati Amaya —nebot net de Carmen Amaya— parla de tornar a la Barcelona de la seva família, de per què el silenci és el so més fort de l'escenari i de com una mirada manté tota una companyia improvisant a l'uníson.”
“L'escultor barceloní Samuel Salcedo parla de canviar el llenç pel ferro i el formigó, de la memòria que guarda el rovell i de per què 'perdre's una mica per tot arreu' és el seu mètode creatiu.”
Revista · Escultura
“L'escultor francès Marc Sparfel explica com els mobles que Barcelona abandona al carrer van desencadenar la seva reinvenció: de màscares de fusta inspirades en l'art tribal a 'paisatges arquitectònics' abstractes nascuts de pura energia i intuïció.”
“L'escultora abstracta establerta a Barcelona Vanesa Muñoz parla de transformar el caos del món en un ordre estètic, de treballar com a 'escultora de conceptes' amb cables, fusta i vidre, i de per què crear allò bellament inútil és un acte radical.”
“El pintor barceloní Ernest Compta Llinàs parla de reinventar-se després de la crisi del 2008, d'un estil de retrat expressiu que va arribar plenament format i de per què cada dona imaginària que pinta és, en realitat, un autoretrat.”
“L'artista francesa establerta a Barcelona Hélène Panier parla de repartir la seva vida entre l'enginyeria biotecnològica i el dibuix, de per què les seves dones semblen serenes per fora i senten claus profundes d'emocions per dins, i de com l'acrílic diluït sobre tela crua deixa que el teixit begui el pigment.”
“La pintora d'origen italià establerta a Barcelona Karenina Fabrizzi parla de l'estudi que anomena la seva cova, d'una infantesa nòmada que va convertir el dibuix en refugi, i de per què els seus cavalls amb pa d'or xiuxiuegen la llibertat en comptes de cridar-la.”
“L'artista d'origen veneçolà establert a Barcelona Felix Zilinskas parla de girar el periscopi cap endins, de per què la llar és portàtil i no està feta de maó, i del bar creatiu hi-fi que ha obert a Gràcia per fer lloc a la pausa.”
