Fotos i escenografia d'obres de teatre

Fotos de funció, escenes, reels i feina d'escenografia d'obres de teatre, penjats per les companyies i els artistes que les van aixecar. Cada peça s'obre a mida completa amb la nota de qui la va penjar: quina obra era, on es va fer i en quin any.

El que es penja és desigual, i això és propi de l'ofici. Una maqueta d'escenografia fotografiada de front des de la primera fila conviu amb dos minuts d'assaig de lluita, un estat de llum que va durar vuit compassos i figurins amb mostres de tela grapades. Els vídeos i els àudios incrustats carreguen la resta: espai sonor, una captura des de la platea.

El vídeo i l'àudio sonen a la mateixa pàgina, tant si el fitxer és penjat com si ve de YouTube, Vimeo, SoundCloud o Spotify, i les imatges s'obren a mida completa amb el que hi va escriure qui les va penjar. Mirar-ho és obert. El que hi aporta el compte és seguir una companyia: entre muntatge i muntatge hi ha silenci, i el primer senyal que en torna sol ser una foto d'assaig.

Una companyia sense institució al darrere no té més arxiu que els seus propis discos durs. De quatre funcions en queda el que va enxampar qui portava la càmera a l'assaig general, que sol ser la salutació final i dos plans generals. La resta existeix perquè algú de la companyia va decidir guardar-ho i ensenyar-ho, i és aquesta decisió la que omple aquesta pàgina.