Escultura contemporània: bronze, pedra i acer

Escultura publicada per qui l'ha feta: bronze fos, pedra tallada, acer soldat i cargolat, fang cuit, fusta i material rescatat d'un contenidor. Gairebé totes les peces apareixen des de més d'un costat, perquè una sola foto frontal aplana justament allò que separa una escultura d'una imatge.

El procediment es llegeix a la superfície. La fosa en sorra deixa les rebaves de junta; la cera perduda no. La talla directa conserva les marques de cisell que la màquina de punts esborra. El raku s'esquerda, el gres no. En una peça soldada es veu on el serraller va deixar d'esmerilar. Res d'això no sobreviu a una miniatura, i per això els detalls compten tant com el pla general.

Una fitxa d'obra porta imatges i, en escultura més que en altres disciplines, vídeo, perquè una peça que gira, s'equilibra o es mou s'ha de veure fent-ho. Al costat hi caben àudio, clips incrustats i tot el text que la feina demani. Des de qualsevol peça s'arriba amb un clic a la pàgina d'artista de l'autor, amb les dades de contacte que ell mateix hi va posar, sense cap compte pel mig.

Les mides es llegeixen abans que res. Una maqueta i la peça a mida real es veuen igual a la pantalla i es diferencien per ordres de magnitud en pes, transport i lloc on poden estar. L'edició també diu alguna cosa: un bronze d'una sèrie de vuit no és el mateix que una talla única. Qui declara totes dues coses acostuma a declarar la resta.