Fotografia d'autor, documental i de carrer

Fotografia penjada per qui la va fer: obra d'autor, documental, retrat, carrer i editorial, en analògic i en digital. Cada imatge s'obre a mida completa amb les notes que l'acompanyen, i gairebé tot el que hi ha forma part d'una sèrie en comptes d'anar sol.

Els peus de foto pesen molt. Una imatge d'un documental llarg es llegeix diferent quan saps que és la novena de quaranta i que es va fer al llarg de dos hiverns. A les notes hi acostumen a anar el format, la pel·lícula, l'any i de vegades el motiu. Si la peça es va fer per a paper, la maqueta on va sortir és al mateix àlbum.

Una còpia, un encàrrec o una ajudantia es parlen amb la fotògrafa directament: el seu correu i el seu telèfon són a la pàgina d'artista on porta cada imatge. Mirar i llegir-ne les notes no demana res. Guardar una foto entre les preferides, sí, i val la pena saber-ho: les preferides són públiques i es veuen a la teva pàgina d'artista.

La fotografia és l'única disciplina on l'arxiu i l'objecte no són el mateix. Un escaneig de negatiu, una còpia de laboratori i la versió de pantalla de la mateixa presa són tres resultats diferents, i la nota diu quin estàs mirant. Al mateix àlbum hi caben vídeo, àudio i text, i per això hi acaba sencer un passi amb so o un fanzine escanejat.