Poesia, relats i assaig per llegir

Poemes, relats breus, assaigs, fragments i traducció, penjats per qui els ha escrit. Algunes peces hi són senceres. D'altres són un fragment amb un enllaç al llibre o a la revista on va sortir la resta. Tot porta data i signatura, i no ho ha triat cap redacció.

En obrir una peça surt el text tal com el va disposar qui escriu, amb els salts de línia, que en poesia pesen més que enlloc. Al costat hi pot haver un enregistrament: el poema llegit per la seva autora, una sessió de slam filmada des del fons de la sala, un tall de ràdio. Les cobertes i les pàgines de manuscrit hi entren igual.

Un enllaç a un poema obre el poema sencer, per a qui sigui, sense mur i sense registre. Val la pena dir-ho perquè la prosa i la poesia són justament el que en altres llocs queda darrere d'un pagament. Passar un text és el que de debò en fa un lector, i el contacte de qui el signa és a la seva pàgina d'artista per si el busca una revista.

La literatura encaixa malament en un portafolis perquè l'obra és el text i no una foto del text. Un pintor puja la imatge del quadre; una poeta puja el poema. Per això les peces es llegeixen aquí mateix i no queden reduïdes a una miniatura, i per això una traducció hi consta com a feina pròpia, amb l'original anomenat.